1.
apel·lar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cridar (una persona o un animal) perquè vingui. Noi, apel·la el gos. Recórrer al jutge o al tribunal superior perquè revoqui, esmeni o anul·li la sentència, que es creu injusta, dictada per l'inferior. Recórrer a una persona o a una cosa en alguna necessitat. [...]
|
2.
apellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anomenar. [...]
|
3.
apel·lació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'apel·lar. Apel·lació contra una sentència. Nom que es dona a algú o alguna cosa. Júpiter rebia l'apel·lació de tonant. [...]
|
4.
formalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
'aplicació de criteris estrictament formals, sense apel·lar al significat. Model formal. [...]
formalisme
|